l'obrer japonès i els pantalons típics

el sandwich sense res esmorzar del Chrisitian

els del tennis durant les festes del matsuri a JIyugaoka

han muntat un minitennis a un aparcament ascensor de cotxes

el noi de l'esquerra, es va passar més d'un any de recuperació, mig d'aquest a l'hospital

als 17 anys, i ara ha començat a entrenar! tenia maneres quan el vaig veure

sorprenent també que li passés això en un moment així

i la força per tornar-hi

com s'ho va fer?

culpa d'una pista sobre un terrat...

passo pel davant i ens saludem...

la plaça de l'estació de Jiyugaoka

amb l'ambient festiu i l'escenari

l'andana superior

la de baix i aquesta dibuixen una creu de vies

i plaçes d'arribada al barri

a Asakusa amb els alemanys

Christian, Pascal i Sebastian

les sabates d'aleshores...

centre informació turística

Kengo Kuma

gossos kawai

give me money...

daruma

acomplir ...

mítels!

da sind die Männer...

sota l'Sky Tree

desmuntant el tennis

reapareix l'aparcament

sushi giratori al barri

descobrint que arribant l'hora de tancar

service...

en comptes de dues peces per plat en posen 3!

un edifici-aparcament-ascensor

des de fora,

entrada i sortida ascensor

i un missatge a una planta baixa pared del barri

porta entreoberta de l'habitacició
el company de casa cubà apareix...
- buenos días linda, qué pasa linda, te mudas?
- ¿buenos días lindo... por qué?
- porque como veo todo tan vacío...
- está todo en los armarios...

una habitación que es plega i desplega
petita i "buida"
obro la finestra i a l'arbre de l'entrada que quasi de l'habitació
li han catgut les fulles
deixa entreveure unes formes gruixudes i moltes branques
curtes  i cada cop més primes, tosques
a les seves puntes encara hi ha verdor
mentre els obrers de la reforma dos veïns a l'esquerra treballen
en dilluns festiu
i la planta que fa unes setmanes vaig comprar
sobreviu a la tardor treient alguna última flor de pètals blancs
ja no hi surt el color rosat
...

schrilling of locusts

Kafū Nagai

let's go around ... by jitensha

a la perruqueria japonesa
preu 45 eur

anar-hi fora de casa
a Berlin la dona estrangera que no parava de riure,
i jo també quan vaig sortir amb aquell cap a una setmana de tornar!

a la Xina, molt barat i regatejant entre preus
cosa que aquí també, segons l'experiència del perruquer
tu elegeixes
allà sense xampú!
aquí amb seients robots als llocs de rentar, a l'estil dels llits dels hospitals o ja no...

hi havia més homes treballant-hi que no pas dones

i a la sala d'espera, tablets i aparells electrònics

t'acompanya fins la sortida el perrquer, saludant com sempre
sortida o ascensor, 4rt pis, Toritsudaigaku eki

fa alguna semana vaig descubrir el secret d'en Takahashi...
són unes gotes pels ulls ultrarefrescants,
amb això i unes pastilles tipus menta, a seguir treballant sense dormir

les sabates sleepers del Tomoyuki,
aaaaAAAAshim!

‎"Lo importante es no dejar de hacerse preguntas."
Albert Einstein.

"Eso es el aprendizaje. Usted entiende algo de repente y entiende toda su vida pero de una forma nueva. "
Doris Lessing.

" Hay alguien tan inteligente que aprende de la experiencia de los demás. "
Voltaire.

"Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas, de pronto,

cambiaron las preguntas"

Mario Benedetti

plan d'avui cancel·lat,
anar al zoo amb una gent alemana...
és extrany però, un cop coneixes o passes un temps entre una gent
la seva llengua i cultura
quan te'ls trobes arreu, et fan sentir com algo conegut
com si per un moment t'apropessis més a ser a casa
potser perquè t'hi pots comunicar més naturalment
encara que no sigui el català!

avui plou。。。i a la nit és barça- madrid
ens autoconvidarem?  a casa la Shio, amb alemans, japonesos del Barça... als voltants de Shinjuku

Richard Florida
Ciudades creativas

"La filosofía es el arte de formar, de inventar, de fabricar conceptos"
Gilles Delleuze

Roland Barthes
l'empire des signes

comprat via amazon

Delleuze:
-mille plateaux ( - Rhizome  -Smook space )
-bergsonism

Henri Bergson
-creative evolution
-matter of memory

All I need - Air -

ahir,
una frase:

" mai no és el moment perfecte,
si vols una cosa, ara és el moment"

lo qual recorda un capítol de House,
algú es plantejava quin era el millor moment per tenir un fill
i la resposta del guió era:
" si et planteges quin és el moment perfecte per tenir un fill, no el tindràs mai"

un gos amb patí, al parc de Komazawa
dissabte al matí, corrent

és increible la de gent que va al parc
a córrer i llocs tranquils al voltant de la pista de jogging
i tots els estadi, pistes de futbol, tir amb arc, piscina...
quina enveja si ho comparem amb moltes zones mortes de Barcelona
Potser és perquè aquí hi viu molta gent,
potser perquè aprofiten al màxim el poc temps lliure i per l'oci
per l'esport

i mentrestant, corrent
em dono compte de que aquest viure a Tòquio i d'aquesta manera
sense temps per mi
oblidant quant feia que no tenia un cap de setmana
donant el mateix nom a cada dia
sense saber quins horaris
desorientant-me i coneixent, intentant adaptar-me a aquesta manera de viure
que em fa veure les coses des d'altres punts de vista
potser a la vegada que canvio la manera de ser
perquè, un cop acceptes el canvi constant, és quan aprecies el que vius.

Mentrestant, els qui no han de viure l'experiència em van dient la bogeria incompresa,
coneguts et donen opinions de que potser el que vius hauria de ser diferent: "no treballis tantes hores"
però,
abans de venir ja "sabia"
havia escoltat quina era la realitat
ara mateix estic experimentant una altra realitat

mentrestant, corrent al parc, amb aquest gos al davant
rient
i els qui passaven després,
rient

van apareixent assignatures...
4 oct 2012

To those who only pray for the cherries to bloom,
How I wish to show the spring
That gleams from a patch of green
In the midst of the snow-covered mountain-village!

As I come out
To this fishing village,
Late in the autumn day,
No flowers in bloom I see,
Nor any tinted maple leaves.

Wabi really means "poverty", or, negatively, "not to be in the fashionable society of the time". To be poor, that is, not to be dependent on things worldly -wealth, power, and reputation- and yet to feel inwardly the presence of something of the highest value, above time and social position: this is what essentially constitutes wabi. Stated in terms of practical everyday life, wabi is to be satisfied with a little hut, a room of two or three tatami (mats), like the log cabin of Thoreau, and with a dish of vegetables picked in the neighboring fields, and perhaps to be listening to the pattering of a gentle spring rainfall. While later I will say something more about wabi, let me state here that the cult of wabi has entered deeply into the cultural life of the Japanese people. It is in truth the worshiping of poverty -probably a most appropriate cult in a poor country like ours. Despite the modern Western luxuries and comforts of life which have invaded us, there is still an ineradicable longing in us for the cult of wabi. Even in the intellectual life, not richness of ideas, not brilliancy or solemnity in marshaling thoughts and building up a philosophical system, is sought; but just to stay quietly content with the mystical contemplation of Nature and to feel at home with the world is more inspiring to us, at least to some of us.

Zen and Japanese culture

the answer is blowing in the wind

But, as Kierkegaard points out, the philosopher builds a fine palace, but he is doomed not to live in it -he has a shed for himself next door to what he constructed for others, including himself, to look at.

Zen and Japanese Culture

sol i xafogor el dia després del tifó

i quan ja han passat 3 mesos,

arriba el dia que explotes。。。

com explicar?

tot i que ja n'has sentit a parlar abans de venir

l'estrés, el poc temps lliure, la diferència cultural, idiomàtica, pensament, filosofia...

i sobretot, i del que espero aprendre en aquest moment

del seu silenci

de l'escoltar

una manera per aprender una bona lliçó a la vida

i per avui i en l'ara, la distracció que em faci veure aquesta situació com una experiència i oportunitat per aprendre, observant i perseguir,

què és el que realment vols?

i d'aquesta manera conèixer coses noves,

altres punts de vista que fan ser qui ets,

algú canviant

en raó del que has viscut, del que vas vivint

carib i cosmopolitan! igual de diferent

una xerrada, un moment, 
una de les lliçons per la vida

クラスで私の日本語の先生　

http://homepage3.nifty.com/toshoji/zen00.htm

http://homepage3.nifty.com/toshoji/

Dear Tokyo, who are u?

aquesta ciutat sembla un reflex... si algun cop o sovint sents que no encaixes en un entorn
és que tens curiositat i vius el que vols,
conformarse i ser algo que no ets? o fer l'esforç, potser un camí més difícil, i buscar el teu camí?

la ciutat impredictible amb múltiples línies,
a vegades invisibles
però sempre presents cada cop en veus una, segons l'humor amb què et llevis

Bic camera (electrodomèstics) i Uniqlo (roba), = "Biqlo"
i el cap de setmana està més ple que les rambles de Barcelona
o la tornada cap al tren un dia de Typhoon ...

moderu de la casa Muji, minincluded

"green peas" super hero facade

un mondrian fent cua a una parada de donuts

sri lanka woman,
us sona?