2012/09/12

dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres... 21.30h... かえります。。。
- i què faràs tant aviat a casa?
- DORMIR!!!

Cada cap veig més certa la teoria de que...
els japonesos tenen un rellotge màgic,
quan volen el paren mentre el temps segueix corrent per nosaltres.

I així dormen unes hores i deixen de ser les màquines aparents i automàtiques.

Mentre que potser troben la manera de tenir vida social a les hores més inimaginables del dia?
Un enigma etern.
Últimament i tot i que sembli impossible, aconseguir quedar per dinar o sopar...
després tornar a treballar.

Dormir poc... necessitat de fer esport...

I aleshores? és el moment d'enganyar els teus pensaments i canviar,
trobar l'equilibri a la manera japonesa de viure.

Recorda una mica a l'entrenador italià, el "Ricardo"
que potser era una mica boig...
i quan no podies més deia:

"ahora in automático"

tenia un cert sentit... quan pensaves això seguies mecanitzant a l'entrenament
per quan al partit o posada en pràctica, potser en el moment més compromès?... sortia el que deia "in automático"...

les relacions que fas de les coses viscudes

pd: mentrestant avui hem sopat tots plegats una panotxa de blat de moro de la casa d'un company de Hokkaido? O potser era una de les moltes mentides que m'han volgut fer tot sopant... 
bullida, amb mantega i sal
tè verd