vale! ara apareixeré... des de la mateixa càmara...
una foto al lavabo més dolent (i difícil de trobar a Tokyo)
2012/10/11
Krzysztof Wodcizko Homeless Vehicle. New York, 1989
De la paradoxa capitalista, aquest artista es va revelar otorgant visibilitat a un dels seus exponents més clars, la "gent sense sostre".
Són els que han quedat fora del sistema, expulsats pel rigor del joc de l'oferta i la demanda.
Tot i viure en aquesta societat que es diu de la igualtat i amb llibertat d'expressió, la seva presència és inquietant i amenaçadora, i això que ens hem acostumat a veure'ls quasi com a objectes que formen part del mobiliari urbà.
Per això les polítiques públiques busquen desplaçar-los dels centres représentatifs de les ciutats a les perifèries invisibles.
D'aquesta manera Wodcizko, el 1989 va posar en marxa la fabricació d'una sèrie d'aquests Homeless Vehicle . Un objecte veritablement funcional. concebut per fabricar-se en sèrie i ser usat efectivament, amb el que es pretenia cobrir les necessitats quotidianes dels indigents: dormir, rentar-se, emmagatzemar, desplaçars-se...
La seva aparició als carrers de Nova York va provocar una enorme polèmica. La gent es parava a observar-los, preguntava com funcionaven i si era posible que aquesta fos la solució adoptada pel problema dels sense sostre.
La qüestió fonamental radicava en que aquests objectes dotaven als indigents d'una visibilitat fins al moment mai vsta, propiciava la comunicació, entre les diferents classes socials. En realitat aquest era l'objectiu de l'artista. La seva fabricació en sèrie no va ser mai contemplada, ja que això portaria només a una situació anàloga a l'anterior, el vehicle substituiria als carrets de supermercat sense major debat i aquests deixarien amb el temps de ser visibles per a la societat.
escapant。。。
Avui dia de descans, "d'escapar-me" a recórrer el moviment exterior.
A la fotografia un home o dos, penjats del poster elèctric, en reparació.
Una moto passa pel seu costat,
un moment capturat i estàtic
click!
Agafant el tren, des de Toritsudaigaku fins Shibuya i fent transbord arribant a Ueno.
Visitant el parc, el museu d'art occidental, edifici de Le Corbusier.
Paul Gauguin
Camille Pissarro
Pierre-August Renoir
Edouard Manet
Monet
Paul Cezanne
Paul Signac
Albert Gleizes
Eduard Munch
Pablo Picasso
Joan Miró
Jean Debuffet
Jackson Pollock
construccions efímeres al parc
escolars amb gorres i uniformes, en grups
vagabunds, tots llegint amb un llibre i més als voltants
Avui llegia filosofia l'art, on es deia que eren els individus que s'havien escapat del sistema oferta-demanda. Potser vistos fins i tot com una amenaça.
M'ha interessat l'obra de Krzysztof Wodcizko Homeless Vehicle. New York, 1989
I recordant el llibre "Hundred Yen house", intento averiguar com viuen segons les pertinences que arrosseguen.
caminant sobre les vies d'Ueno
visitant la universitat de Tokyo
el seu campus
pistes sportives
carrers i voltants
aturant-me per llegir, fer una fotografia, mirar, escoltar, pensar i entendre cada cop menys perduda en aquesta ciutat!
M'he adonat que em fascina una cosa,
veure els trens passar,
aturar-me a algun lloc que casualment descobert, deixi entreveure
el pas d'un tren o varios,
passant per ponts i entre edificis o carrers,
sobretot arribant el vespre, quan es converteixen en moviments de la llum interior i la gent...
Avui, al minidescans que el Suguru i jo feiem a una cafeteria de la universitat "Tokyo University of Science",
observant al nostre voltant als estudiants,
comentant com era la vida d'estudiant, com és la vida treballant.
"Durant els anys d'estudiant vaig perdre un temps molt valuós. Potser hauria volgut treballar a països estrangers, aprendre altres eines. Però vaig tenir temps de viatjar molt durant les vacances".
Mirant als voltants, sent una universitat privada. Molts alumnes amb ordinadors d'últim model,
Mac... passant el temps mirant el Facebook "estaran aborrits" tenen temps lliure.
Quant, durant aquestes últimes setmanes, i fins avui, casi cap moment lliure.
"Mirant-me al mirall" penso que potser està bé curiosejar com per un forat l'alteritat. Aprenent de les preguntes als altres i observant entre les parets del que "mira".
Hores més tard, un noi amb una càmera gegant estava parat a Tokyo Station, sota la cúpula renovada,
en hora punta. L'observem i em pregunto què deu estar fent?
Potser per la inquietud i curiositat, entenent que més val fer el que vols quan no sembla el moment,
em dirigeixo cap a ell i li pregunto, davant la perplexitat del Takahashi.
M'explica que treballa a la vora, que durant el temps lliure ha decidit dedicar-se a venir a filmar aquí, mentre el que gravi ho penjarà al seu blog,
em dóna la seva tarjeta.
Una manera de ser creatiu,
una curiositat sobre com algú altre satisfà la necessitat d'un hobby, de crear, d'aprendre, de què fer amb el seu temps i compartir-lo.
pd: m'he de fer una tarjeta,
presentar-se als móns orientals.
observant al nostre voltant als estudiants,
comentant com era la vida d'estudiant, com és la vida treballant.
"Durant els anys d'estudiant vaig perdre un temps molt valuós. Potser hauria volgut treballar a països estrangers, aprendre altres eines. Però vaig tenir temps de viatjar molt durant les vacances".
Mirant als voltants, sent una universitat privada. Molts alumnes amb ordinadors d'últim model,
Mac... passant el temps mirant el Facebook "estaran aborrits" tenen temps lliure.
Quant, durant aquestes últimes setmanes, i fins avui, casi cap moment lliure.
"Mirant-me al mirall" penso que potser està bé curiosejar com per un forat l'alteritat. Aprenent de les preguntes als altres i observant entre les parets del que "mira".
Hores més tard, un noi amb una càmera gegant estava parat a Tokyo Station, sota la cúpula renovada,
en hora punta. L'observem i em pregunto què deu estar fent?
Potser per la inquietud i curiositat, entenent que més val fer el que vols quan no sembla el moment,
em dirigeixo cap a ell i li pregunto, davant la perplexitat del Takahashi.
M'explica que treballa a la vora, que durant el temps lliure ha decidit dedicar-se a venir a filmar aquí, mentre el que gravi ho penjarà al seu blog,
em dóna la seva tarjeta.
Una manera de ser creatiu,
una curiositat sobre com algú altre satisfà la necessitat d'un hobby, de crear, d'aprendre, de què fer amb el seu temps i compartir-lo.
pd: m'he de fer una tarjeta,
presentar-se als móns orientals.
Alan Watts
Herman Hesse
"pensadors contraculturals que van ajudar a descobrir el món oriental,
introduïnt als joves occidentals els principis del budisme zen i les formes de vida i de sentir orientals,
que s'allunyaven de l'aparent per profunditzar en l'interior.
Així, hinduisme, yoga, acupuntura, kamasutra...
començaven a ser termes comuns entre els joves que s'identificaven amb el moviment hippie".
Herman Hesse
"pensadors contraculturals que van ajudar a descobrir el món oriental,
introduïnt als joves occidentals els principis del budisme zen i les formes de vida i de sentir orientals,
que s'allunyaven de l'aparent per profunditzar en l'interior.
Així, hinduisme, yoga, acupuntura, kamasutra...
començaven a ser termes comuns entre els joves que s'identificaven amb el moviment hippie".
2012/10/10
Després de l'estrés, la calma
Un dia de "oyasumi"
quan la feina de sobte et deixa respirar
i una mica més.
Acabat el concurs de Malaysia,
i mentres es presenta allà
queden dos dies lliures
en què,
l'altra feina o projectes també fan un petit
"oyasumi".
Temps per fer un encàrrec amb companyia
i aprofitar
per aprendre i oblidar el propòsit de la sortida
temps per a
visitar l'edifici Prada
fascinar-se amb l'existència de carrers amb algun eix
menjar Tempura al lloc preferit de la universitat del Takahashi
seure a una cafeteria de la universitat i relaxar-se
seguir pedalejant Tokyo
visitar botigues i mercats d'electrònics
buscant un cable per la inauguració de la casa de Chiba
entrar a una botiga de joguines
visitar un centre d'art que abans seria una escola secundària
arribar-se a Tokyo station
trobar-se un editor de notícies, fent el seu hobby creatiu o blog, amb una càmera gegant
de tornada cap a Shibuya i al despatx
movent-se entre quilòmetres
aturant-se en els instants
oblidant la càmara de fotografiar
retenint a la memòria instantànies desiguals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)