De la paradoxa capitalista, aquest artista es va revelar otorgant visibilitat a un dels seus exponents més clars, la "gent sense sostre".
Són els que han quedat fora del sistema, expulsats pel rigor del joc de l'oferta i la demanda.
Tot i viure en aquesta societat que es diu de la igualtat i amb llibertat d'expressió, la seva presència és inquietant i amenaçadora, i això que ens hem acostumat a veure'ls quasi com a objectes que formen part del mobiliari urbà.
Per això les polítiques públiques busquen desplaçar-los dels centres représentatifs de les ciutats a les perifèries invisibles.
D'aquesta manera Wodcizko, el 1989 va posar en marxa la fabricació d'una sèrie d'aquests Homeless Vehicle . Un objecte veritablement funcional. concebut per fabricar-se en sèrie i ser usat efectivament, amb el que es pretenia cobrir les necessitats quotidianes dels indigents: dormir, rentar-se, emmagatzemar, desplaçars-se...
La seva aparició als carrers de Nova York va provocar una enorme polèmica. La gent es parava a observar-los, preguntava com funcionaven i si era posible que aquesta fos la solució adoptada pel problema dels sense sostre.
La qüestió fonamental radicava en que aquests objectes dotaven als indigents d'una visibilitat fins al moment mai vsta, propiciava la comunicació, entre les diferents classes socials. En realitat aquest era l'objectiu de l'artista. La seva fabricació en sèrie no va ser mai contemplada, ja que això portaria només a una situació anàloga a l'anterior, el vehicle substituiria als carrets de supermercat sense major debat i aquests deixarien amb el temps de ser visibles per a la societat.