"Cuando empecé a interesarme por la física cuántica hice experimentos por simple curiosidad filosófica. Años después, aquellas ideas me sirvieron para realizar el teletransporte cuántico"
Y de la vida ¿qué ha descubierto?
El escritor suizo Friedrich Dürrenmatt dijo que cuanto con más precisión la gente planifique su futuro, más duramente le va a golpear la casualidad.
Las nuevas ciencias del cerebro dicen que prácticamente somos máquinas.
No lo sé, pero si echamos un vistazo a la historia, hace doscientos años decían que el cerebro era una máquina mecánica; hace cien, que era una máquina eléctrica; hace setenta, una central telefónica, y ahora, que es un ordenador: siempre cogen el paradigma más moderno y lo aplican al cerebro. Todos esos conceptos son demasiado limitadores.
Ya.
El límite es la ingenuidad humana.
¿Cómo imagina un cuántico a Dios?
Cualquier definición es limitada.
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121124/54355782552/la-contra-anton-zeilinger.html
2012/11/25
shaking tokyo
Joon-ho Bong
Fan de Wim Wenders... i ara del coreà Joo-ho Bong,
nascut a Daegu (ciutat coreana on vam participar al concurs d'una biblioteca,
casualitats)
Shaking Tokyo és una sorpresa creixent, accelerada d'una petita realitat existent cap a un futur no gaire llunyà, on el creuament de Shibuya acaba apareixent desèrtic... sensacions tocades
2012/11/24
http://www.japantoday.com/category/national/view/m4-9-quake-jolts-tokyo-no-tsunami-alert-issued
M4.9 quake jolts Tokyo; no tsunami alert issued
TOKYO —
An earthquake with a preliminary magnitude of 4.9 jolted Tokyo and nearby areas at 5:59 p.m. Saturday, but no tsunami warning has been issued, Japan Meteorological Agency said.
Some trains were temporarily halted but are now back to normal service, public broadcaster NHK said. There were no immediate reports of damage.
The epicenter was 80 kilometers deep in Chiba Prefecture, east of Tokyo, the Meteorological Agency said.
http://www.jma.go.jp/en/quake/
web de informació, agència meteorològica del japó
dades de les intensitats, epicentre...
primer terratrèmol que realment s'ha notat mentre era a casa...
tot i no tenir res sobre el sostre de l'habitació...
m'he posat les sabates i he sortit al carrer...
sentint-me com mai una extrangera en un país on un terratrèmol és un fenòmen més com la pluja... la neu... però que de vegades impredictiblement inmutable?
però era de poca intensitat
la casa és antiga i feta de fusta
i mentre el Carlos es prepara un bany...
em comenta que era un de petit
mentrestant, psicològicament t'inventes rèpliques inexistents i fins i tot les sents
...eleccions a Catalunya... Daumen drücken...
aquí ja és diumenge 8 hores abans i tot es veu d'una forma més relativa,
com les fronteres reals d'unes eleccions...
i un 5% dels que sóm fora votarà... ich wirklich drucke die Daumen...
http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/Catalunya_diu_prou-vot_estranger-emigrants-eleccions_0_816518508.html
2012/11/23
| hyakunen buri no seikimatsu nake to iwarete boku wa waratta hisakata buri no seikimatsu hiroi sekai e tobi dashite yuku | |
| kodomo no koro ni wakari kaketeta koto ga otona ni natte wakaranai mama | |
| *eraku mo nai shi rippa demo nai wakatteru no wa mune no dokidoki kotae demo nai hontou demo nai shinjiteru no wa mune no dokidoki mune no dokidoki dake | |
| kakkoii ka wa wakaranai kedo osae kirenai yume wo mitanda sakusen tatete jitto matsu yori kodomo no mama de butsukatte yuku | |
| uchuu no hate ni hata wo tateta to shite mo uchuu no nazo wa wakaranai mama | |
| eraku mo nai shi rippa demo nai wakatteru no wa mune no dokidoki kotae demo nai hontou demo nai shinjiteru no wa mune no dokidoki mune no dokidoki dake |
meitantei konnan
2012/11/22
visita de l'enginyer...
per la casa dels gats...
és una casa a Chiba, i la dona-clienta té molts gats!
Sempre escolto com parlen de la "Nekko house"
i el nom té algo de trepella.
El Tomoyuki va fent el projecte, i avui no havia tornat a casa acabant feina. El que per mi és més extrany és que no tornés a casa abans de les dotze de la nit. Però aquí els horaris, les hores, són contínues.
Per a aquesta casa hi ha l'anècdota de les maquetes conceptuals que com un maó transparent dibuixen el buit per on els animals es mouran a l'interior.
Potser en podria treure un projecte final de carrera?
Seria bastant entretingut... i amb un edamichi potser arriba a ser altre cosa en ell mateix entre gats...
Acaben la reunió i em criden per fer uns riures... em conviden a que els vagi a visitar al seu despatx un dia,
aviam com dibuixen els números...
I fan comentaris de tot tipus i denoto que el més important és riure! Sembla la facilitat de sense tenir cap importància el contingut del que es diu i si en canvi la diversió del comentari momentani i harmonia en la situació...
Deixen caure que el seient del costat del company (que avui no ha vingut) està lliure per que m'hi assegui...
que ell avui ha vingut en tren,
i potser la pròxima vegada que vingui en "mama chari" i marxem tots junts pedalejant i així faig la visita...
ja feia dies que aquests enginyers no venien,
l'últim dia haviem tornat de Chiba tots contents després d'inaugurar la casa i un sopar abundant italià...
bromes,
importants,
imprescindibles,
riure,
pausa silenci ,
riure,
moment,
endevina?
per la casa dels gats...
és una casa a Chiba, i la dona-clienta té molts gats!
Sempre escolto com parlen de la "Nekko house"
i el nom té algo de trepella.
El Tomoyuki va fent el projecte, i avui no havia tornat a casa acabant feina. El que per mi és més extrany és que no tornés a casa abans de les dotze de la nit. Però aquí els horaris, les hores, són contínues.
Per a aquesta casa hi ha l'anècdota de les maquetes conceptuals que com un maó transparent dibuixen el buit per on els animals es mouran a l'interior.
Potser en podria treure un projecte final de carrera?
Seria bastant entretingut... i amb un edamichi potser arriba a ser altre cosa en ell mateix entre gats...
Acaben la reunió i em criden per fer uns riures... em conviden a que els vagi a visitar al seu despatx un dia,
aviam com dibuixen els números...
I fan comentaris de tot tipus i denoto que el més important és riure! Sembla la facilitat de sense tenir cap importància el contingut del que es diu i si en canvi la diversió del comentari momentani i harmonia en la situació...
Deixen caure que el seient del costat del company (que avui no ha vingut) està lliure per que m'hi assegui...
que ell avui ha vingut en tren,
i potser la pròxima vegada que vingui en "mama chari" i marxem tots junts pedalejant i així faig la visita...
ja feia dies que aquests enginyers no venien,
l'últim dia haviem tornat de Chiba tots contents després d'inaugurar la casa i un sopar abundant italià...
bromes,
importants,
imprescindibles,
riure,
pausa silenci ,
riure,
moment,
endevina?
2012/11/21
I darrerament algunes persones, en saber que he començat a estudiar filosofia em pregunten:
quin tipus de Filosofia estudies?
No trobo com encaixar la pregunta,
quin tipus?
vaja... podria començar a respondre però ningú aguantaria/ arribaria a escoltar-me... i potser aquesta només es basaria en preguntes successives per tal de trobar la meva pròpia resposta.
Així que de moment, la resposta, deu ser la que porta el títol de la titulació: "Filosofia"
De fet, no espero res més que el simple descobrir diari que em persegueix des de fa bastant de temps,
potser sense sentit,
de buscar una veritat a mitges
que ni tan sols els que m'envolten creguin que sigui la realitat.
Però cadascú crea la seva realitat, i suposo que això creia jo de petita quan al pati de l'escola la noia més "popular" manava... però què s'ha pensat aquesta?
Anys després i en un sopar d'antics alumnes i entre bromes em vaig adonar que aquesta noia no queia bé a ningú, si m'ho haguessin dit abans! si els hi haguessin dit abans!
O quan en un viatge a França i entre companys que jugavem uns torneigs dues setmanes... algú respecte un problema del grup de catalans em deia: "passa que mostres massa els teus sentiments o la teva manera de ser exteriorment"... i va acabar el viatge que tots li havien girat l'esquena al noi vertaderament problemàtic al que en un principi debien tenir por ...
...suposo que plantar cara al que de veritat creus suposa un esforç que de vegades és millor fer d'inici,
i tothom el deu fer a la seva manera,
més sincera o falsament...
ningú té "la resposta"
o potser només els nens fins als 3 anys, que no saben mentir!
és bastant senzill.. tots busquem la veritat
potser sí, potser ja de petita buscava la veritat, i potser també aquesta no era la realitat
i bé? què és la veritat? què és la realitat?
és específica?
almenys la titulació de "Filosofía" em dóna una pauta, llista de llibres a llegir, un regal!
quin tipus de Filosofia estudies?
No trobo com encaixar la pregunta,
quin tipus?
vaja... podria començar a respondre però ningú aguantaria/ arribaria a escoltar-me... i potser aquesta només es basaria en preguntes successives per tal de trobar la meva pròpia resposta.
Així que de moment, la resposta, deu ser la que porta el títol de la titulació: "Filosofia"
De fet, no espero res més que el simple descobrir diari que em persegueix des de fa bastant de temps,
potser sense sentit,
de buscar una veritat a mitges
que ni tan sols els que m'envolten creguin que sigui la realitat.
Però cadascú crea la seva realitat, i suposo que això creia jo de petita quan al pati de l'escola la noia més "popular" manava... però què s'ha pensat aquesta?
Anys després i en un sopar d'antics alumnes i entre bromes em vaig adonar que aquesta noia no queia bé a ningú, si m'ho haguessin dit abans! si els hi haguessin dit abans!
O quan en un viatge a França i entre companys que jugavem uns torneigs dues setmanes... algú respecte un problema del grup de catalans em deia: "passa que mostres massa els teus sentiments o la teva manera de ser exteriorment"... i va acabar el viatge que tots li havien girat l'esquena al noi vertaderament problemàtic al que en un principi debien tenir por ...
...suposo que plantar cara al que de veritat creus suposa un esforç que de vegades és millor fer d'inici,
i tothom el deu fer a la seva manera,
més sincera o falsament...
ningú té "la resposta"
o potser només els nens fins als 3 anys, que no saben mentir!
és bastant senzill.. tots busquem la veritat
potser sí, potser ja de petita buscava la veritat, i potser també aquesta no era la realitat
i bé? què és la veritat? què és la realitat?
és específica?
almenys la titulació de "Filosofía" em dóna una pauta, llista de llibres a llegir, un regal!
Arrivant a classe de japonès amb uns minuts de més... em trobo amb un company.
Feia temps que no venia, i ens posem a parlar. M'explica que està casat amb una japonesa i que cap dels dos parla un idioma comú. Ell és americà.
La seva feina tracta d'algo que per a la majoria seria desconegut, és mestre d'energies, per dir-ho d'un punt de vista que personament trobo interessant, de comunicació no verbal.
La seva dona, japonesa, també treballa al mateix camp.
Explica que al principi no podien parlar, que no els feia falta. Que durant els vuit mesos de novios vivien separats, cadascú al seu país la major part del temps. I que no els feia falta comunicar-se verbalment, almenys no si no es tractava de parlar de diners, factures, o demés...
Tindrà un punt estrany, de bogeria, ininteligible per a molts, eròtic per a altres... però un cop superada la barrera de jutjar si el que fa t'ho creus o no sense conèixer... t'interessa endinsar-te en un nou punt de vista, des de l'experiència de l'altre.
Explica que havia sigut enginyer fins que un dia, després d'anys d'aprenentatge per simple divertiment o hobby, va decidir conevertir-ho en la seva professió.
Llegia fa poc una entrevista o en algun lloc el comentari respecte la llengua, la qual era calificada d'eina molt arcaica i tosca de la comunicació humana.
I ara faré un paral·lelisme d'aquesta tosquetat i diré que aquí al japó se li dóna una gran importància a la manera indirecta del llenguatge, a fer de l'endevinar el que l'altre està pensant un valor més alt que el del propi contingut del missatge, quin dels canals comunicatius l'inclou?
Feia temps que no venia, i ens posem a parlar. M'explica que està casat amb una japonesa i que cap dels dos parla un idioma comú. Ell és americà.
La seva feina tracta d'algo que per a la majoria seria desconegut, és mestre d'energies, per dir-ho d'un punt de vista que personament trobo interessant, de comunicació no verbal.
La seva dona, japonesa, també treballa al mateix camp.
Explica que al principi no podien parlar, que no els feia falta. Que durant els vuit mesos de novios vivien separats, cadascú al seu país la major part del temps. I que no els feia falta comunicar-se verbalment, almenys no si no es tractava de parlar de diners, factures, o demés...
Tindrà un punt estrany, de bogeria, ininteligible per a molts, eròtic per a altres... però un cop superada la barrera de jutjar si el que fa t'ho creus o no sense conèixer... t'interessa endinsar-te en un nou punt de vista, des de l'experiència de l'altre.
Explica que havia sigut enginyer fins que un dia, després d'anys d'aprenentatge per simple divertiment o hobby, va decidir conevertir-ho en la seva professió.
Llegia fa poc una entrevista o en algun lloc el comentari respecte la llengua, la qual era calificada d'eina molt arcaica i tosca de la comunicació humana.
I ara faré un paral·lelisme d'aquesta tosquetat i diré que aquí al japó se li dóna una gran importància a la manera indirecta del llenguatge, a fer de l'endevinar el que l'altre està pensant un valor més alt que el del propi contingut del missatge, quin dels canals comunicatius l'inclou?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)