lluna plena, a Tòquio,
mentre t'adones que el temps pot passar lent,
sobretot quan deixes d'estar tant ocupada
un día amb febre a casa
mentre et vas recuperant,
fas una volta a fer la compra
tornant cap a casa
lluna plena,
en cada instant igual
els núvols passen i la llum canvia
el temps passa,
t'adones i prens consciència
m'agrada pensar que sempre és igual,
mirar la lluna o sortir el sol,
és algo que quan viatges pots veure cada dia
en un indret diferent
només a Lhasa,
on em llevava cada dia abans de sortir el sol
i la lluna alineada al carrer principal,
camí a recórrer amb els locals
el recorregut i meditant ...
potser en aquesta ciutat
tant estressant
tant tranquil·la en altres llocs
tant cordial en la seva gent
pensaments amagats,
tant irreal en el seu ordre amagat ...
tant naturalment malalta?
oyasumi nasai!