Avui, al minidescans que el Suguru i jo feiem a una cafeteria de la universitat "Tokyo University of Science",
observant al nostre voltant als estudiants,
comentant com era la vida d'estudiant, com és la vida treballant.

"Durant els anys d'estudiant vaig perdre un temps molt valuós. Potser hauria volgut treballar a països estrangers, aprendre altres eines. Però vaig tenir temps de viatjar molt durant les vacances".

Mirant als voltants, sent una universitat privada. Molts alumnes amb ordinadors d'últim model,
Mac... passant el temps mirant el Facebook "estaran aborrits" tenen temps lliure.

Quant, durant aquestes últimes setmanes, i fins avui, casi cap moment lliure.
"Mirant-me al mirall" penso que potser està bé curiosejar com per un forat l'alteritat. Aprenent de les preguntes als altres i observant entre les parets del que "mira".

Hores més tard, un noi amb una càmera gegant estava parat a Tokyo Station, sota la cúpula renovada,
en hora punta. L'observem i em pregunto què deu estar fent?
Potser per la inquietud i curiositat, entenent que més val fer el que vols quan no sembla el moment,
em dirigeixo cap a ell i li pregunto, davant la perplexitat del Takahashi.
M'explica que treballa a la vora, que durant el temps lliure ha decidit dedicar-se a venir a filmar aquí, mentre el que gravi ho penjarà al seu blog,
em dóna la seva tarjeta.
Una manera de ser creatiu,
una curiositat sobre com algú altre satisfà la necessitat d'un hobby, de crear, d'aprendre, de què fer amb el seu temps i compartir-lo.

pd: m'he de fer una tarjeta,
presentar-se als móns orientals.