un gos amb patí, al parc de Komazawa
dissabte al matí, corrent

és increible la de gent que va al parc
a córrer i llocs tranquils al voltant de la pista de jogging
i tots els estadi, pistes de futbol, tir amb arc, piscina...
quina enveja si ho comparem amb moltes zones mortes de Barcelona
Potser és perquè aquí hi viu molta gent,
potser perquè aprofiten al màxim el poc temps lliure i per l'oci
per l'esport

i mentrestant, corrent
em dono compte de que aquest viure a Tòquio i d'aquesta manera
sense temps per mi
oblidant quant feia que no tenia un cap de setmana
donant el mateix nom a cada dia
sense saber quins horaris
desorientant-me i coneixent, intentant adaptar-me a aquesta manera de viure
que em fa veure les coses des d'altres punts de vista
potser a la vegada que canvio la manera de ser
perquè, un cop acceptes el canvi constant, és quan aprecies el que vius.

Mentrestant, els qui no han de viure l'experiència em van dient la bogeria incompresa,
coneguts et donen opinions de que potser el que vius hauria de ser diferent: "no treballis tantes hores"
però,
abans de venir ja "sabia"
havia escoltat quina era la realitat
ara mateix estic experimentant una altra realitat

mentrestant, corrent al parc, amb aquest gos al davant
rient
i els qui passaven després,
rient