I darrerament algunes persones, en saber que he començat a estudiar filosofia em pregunten:

quin tipus de Filosofia estudies?

No trobo com encaixar la pregunta,
quin tipus?

vaja... podria començar a respondre però ningú aguantaria/ arribaria a escoltar-me... i potser aquesta només es basaria en preguntes successives per tal de trobar la meva pròpia resposta. 

Així que de moment, la resposta, deu ser la que porta el títol de la titulació: "Filosofia"

De fet, no espero res més que el simple descobrir diari que em persegueix des de fa bastant de temps, 
potser sense sentit, 
de buscar una veritat a mitges
que ni tan sols els que m'envolten creguin que sigui la realitat.

Però cadascú crea la seva realitat, i suposo que això creia jo de petita quan al pati de l'escola la noia més "popular" manava... però què s'ha pensat aquesta? 
Anys després i en un sopar d'antics alumnes i entre bromes em vaig adonar que aquesta noia no queia bé a ningú, si m'ho haguessin dit abans! si els hi haguessin dit abans!

O quan en un viatge a França i entre companys que jugavem uns torneigs dues setmanes... algú respecte un problema del grup de catalans em deia: "passa que mostres massa els teus sentiments o la teva manera de ser exteriorment"... i va acabar el viatge que tots li havien girat l'esquena al noi vertaderament problemàtic al que en un principi debien tenir por ...

...suposo que plantar cara al que de veritat creus suposa un esforç que de vegades és millor fer d'inici, 
i tothom el deu fer a la seva manera, 
més sincera o falsament...
ningú té "la resposta"
o potser només els nens fins als 3 anys, que no saben mentir!

és bastant senzill.. tots busquem la veritat

potser sí, potser ja de petita buscava la veritat, i potser també aquesta no era la realitat
i bé? què és la veritat? què és la realitat?
és específica?

almenys la titulació de "Filosofía" em dóna una pauta, llista de llibres a llegir, un regal!