davant l'edifici biblioteca dels arquitectes Sou Fujimoto
transparencies, dins o fora, edificis i arbres veins que es multipliquen, interior ple d'ordinadors mac, pocagent dormint, passarelles i amagatalls tranquils, lleixa que es plega sense centre perceptible, tot es veu al traves, nomes els banys surten de la logica que acaba amb una escala tocant l'edifici vei, podent entrar per dalt i per abaix, connectat amb el museu-exposicio de treballs d'alumnes fascinants i que treballen amb maquinaries increibles, fent coses a escala real, exposicio de les millors cadires disenyades de sempre, cadires que apareixen en racons a la biblioteca, seure a la blava i vermella de Rietveld, prestatges que encara espen llibres, sortir i veure com el sostre toca el cel i lleixes que esperen, prestecs automatics insertats als prestatges, maneres de fer un moble i canviar-lo, vidres que donen la rigidesa dels grans ponts finestra, exposicio en una megaescala que va al segon pis, ascensor mirall presumit, cadira pilota per dormir o llegir un comic al costat del 72, un suugooi de qui entra al rebedor i pregunta si tot aixo es nou, meravellooos! visita autoritzada de 30 minuts i sense poguer consultar materials ni fer fotografies, pero qui es que vol complir les normes? les universitats d'art japoneses son somnis bauhaus en fantasia, allunyats del Tokyo impredictible i atmosfa tranquila, respiren una creativitat intrigant... art i llib-res-tat...
