Analyzing music is very important for a composer himself, but I think a composer should first be a listener. Listening to music with imagination is the most important thing for a composer.
Toru Takemitsu
Aquest compositor relata, amb aquesta frase, el que he vingut a aprendre a l'últim curs de projectes...
abans de venir cap al Japó,
escoltar ...
La importància d'escoltar,
però no només escoltar
Perquè ell mateix sent autodidacta
buscant la seva manera de fer
amb el seu propi ego
creant el seu propi anàlisi?
... que serà el seu procés
per acabar composant
la seva pròpia música.
En què consisteix escoltar?
2012/07/30
Compe (pròxim concurs。。。)
http://www.bustler.net/index.php/description/daegu_gosan_public_library_-_uia_approved_international_archit/
library in Korea。。。
mentre que per inscriu-re's a una compe per l'estadi olímpic només està al alcance si tens un pritzker o algo similar... no és broma, diria que figurava en les bases!
http://www.jpnsport.com/en/
http://www.sportbusiness.com/news/185965/design-competition-launched-for-japan-s-olympic-stadium
potser els jocs tornaran cap a Tokyo?
És estrany sent al Japó que les dues compes siguin a països estrangers?
Doncs és la realitat d'un arquitecte jove en aquest país,
no pots optar a segons quins encàrrecs si amb anterioritat no has fet un edifici similar. És un camí difícil, si és el que vols fer...
library in Korea。。。
mentre que per inscriu-re's a una compe per l'estadi olímpic només està al alcance si tens un pritzker o algo similar... no és broma, diria que figurava en les bases!
http://www.jpnsport.com/en/
http://www.sportbusiness.com/news/185965/design-competition-launched-for-japan-s-olympic-stadium
potser els jocs tornaran cap a Tokyo?
És estrany sent al Japó que les dues compes siguin a països estrangers?
Doncs és la realitat d'un arquitecte jove en aquest país,
no pots optar a segons quins encàrrecs si amb anterioritat no has fet un edifici similar. És un camí difícil, si és el que vols fer...
武満 徹 Toru Takemitsu
http://www.artistinterviews.eu/?page_id=62=22/
Toru Takemitsu
My music is like a garden, and I am the gardener
WOLFGANG BREYER, 1996
In the forty years he was active as a film composer, Toru Takemitsu (1930-1996) wrote more than ninety film scores. He wrote the first for Crazed Fruit by Ko Nakahira. Until his death in January 1996, he remained faithful to a generation of directors who succeeded classic masters such as Ozu and Mizoguchi in the fifties and who changed the face of Japanese cinema.
Toru Takemitsu is better known in the West as a classical composer than as a film composer. His breakthrough as a classical composer was in 1957 with ‘Requiem for Strings’, which was highly praised by Igor Stravinsky during a visit to Japan. His name was established internationally in 1967 when, to mark the 125th anniversary of the New York Philharmonic Orchestra, he composed ‘November Steps’, in which traditional Japanese instruments such as the Biwa (a four-stringed lute) and the Shakuhachi (a wooden flute) were used for the first time in combination with a Western symphony orchestra.
Since then his compositions have been heard in virtually all the world’s major concert halls. Takemitsu has earned his spurs in the world of classical music and in the cinema, although he saw no difference between the two worlds. For him they were two sides of one and the same musical philosophy.
The following conversation between Toru Takemitsu and Karsten Witt, General Manager of the Konzerthaus in Vienna, took place during the Contemporary Music Festival on November 4, 1993.
__________________________________________________________
__________________________________________________________
(KW:) You were born in 1930 and started to study composition at the age of 18. In 1948 Japan, and even in Europe, it was not easy for somebody to decide to study composition. What led you in that direction?
(TT:) I think it is still very difficult to decide to be a composer, but at that time, it was just after the war, everything was chaos. I had very strong impressions with music during the war and I was very young. I just decided to be a composer. If I had to do it again I might not make the same decision, but at that time I was very young and full of curiosity and I was very thirsty to listen to Western music. As a young student we studied just a very few Japanese medieval songs – marchlike music. So we young people were very thirsty to listen to Western music.
(TT:) I think it is still very difficult to decide to be a composer, but at that time, it was just after the war, everything was chaos. I had very strong impressions with music during the war and I was very young. I just decided to be a composer. If I had to do it again I might not make the same decision, but at that time I was very young and full of curiosity and I was very thirsty to listen to Western music. As a young student we studied just a very few Japanese medieval songs – marchlike music. So we young people were very thirsty to listen to Western music.
KW:) When you started to study composition, did you have any experience in composing?(TT:) Not at all! Of course I loved music very much, and my father was a big jazz collector. I had actually grown up in China (Manchuria) because of my father’s business. Every evening he listened to jazz – very old fashioned jazz music. So I knew very little about music except my father’s jazz music.
(KW:) In your biography, you state that you were self-taught?
(TT:) Yes. I studied music by myself – I did not go to any school. Of course I studied privately for a very short period with Mr. Yasuji Kiyose (1900-1981). I brought some of my pieces to him for evaluation, but he did not teach me any technical fundamentals about music. He just spoke very much about literature, about art, paintings – so I am very much influenced by his personality and his way of living. My music is very much influenced by American radio, because after the war Japan was occupied by the American Army and they had a radio station for the American soldiers. Every afternoon they broadcast three hours, of beautiful classical music – Bruno Walter, Toscanini, or Paul Whiteman from the Hollywood Bowl. I listened to radio every day. My first teacher was the radio.
(TT:) Yes. I studied music by myself – I did not go to any school. Of course I studied privately for a very short period with Mr. Yasuji Kiyose (1900-1981). I brought some of my pieces to him for evaluation, but he did not teach me any technical fundamentals about music. He just spoke very much about literature, about art, paintings – so I am very much influenced by his personality and his way of living. My music is very much influenced by American radio, because after the war Japan was occupied by the American Army and they had a radio station for the American soldiers. Every afternoon they broadcast three hours, of beautiful classical music – Bruno Walter, Toscanini, or Paul Whiteman from the Hollywood Bowl. I listened to radio every day. My first teacher was the radio.
(KW:) But composing is more than listening; to learn to compose is more than analyzing the music of other people…(TT:) When I decided to be a composer I could not read music and I had no knowledge about music. I just really loved music. So I had great difficulties describing the music on paper and I had no instruments. So when I walked alone through the city, if I heard a piano sound from some place, I would visit the house and ask to touch the piano for 5 minutes. I was never refused! I was very lucky. Sometimes nowadays some stranger visits backstage after one of my concerts and says, “I lent my piano to you when you were young!” I have touched many different pianos!
When I got married, my wife had some musical background so I studied a lot with her. I was too poor to buy an instrument and I thought to be a composer I would just need pencil and paper and it would be a very simple thing! You mentioned listening and analyzing… Analyzing music is very important for a composer himself, but I think a composer should first be a listener. Listening to music with imagination is the most important thing for a composer.
You know, I am Japanese, but when I decided to be a composer, I did not know anything about my own musical tradition. I hated everything about Japan at that time because of my experience during the war. I really wanted to be a composer who was writing Western music, but after I had studied Western music for ten years I discovered by chance my own Japanese traditions. At that time I was crazy about the ‘Viennese School’ composers, and by chance I heard the music of the Bunraku Puppet Theater. I got a shock – oh, what a very strong, beautiful music. I suddenly recognized that I was Japanese and I should study my own tradition. So I started learning to play the Biwa. I studied it with a great master for two years and became very serious about our tradition. But I still try to combine it with Western music in my compositions.
(KW:) Would you explain how you integrate Japanese elements into your music? Using a Japanese instrument does not in itself constitute Japanese music. There are also a lot of European and American composers who are integrating Japanese instruments into traditional orchestral sounds.
(TT:) My music is like a garden, and I am the gardener. Listening to my my music can be compared to walking through a garden and experiencing the changes in light, pattern, and texture. I do not like to emphasize too much with my music. Someone once criticized my music as getting to be very old fashioned. Maybe I am old, but I am looking back to the past with nostalgia. Composers are sometimes afraid to use tonality, but we can use anything from the tonal to the atonal – this is our treasure. I can say that because I am Japanese!
(TT:) My music is like a garden, and I am the gardener. Listening to my my music can be compared to walking through a garden and experiencing the changes in light, pattern, and texture. I do not like to emphasize too much with my music. Someone once criticized my music as getting to be very old fashioned. Maybe I am old, but I am looking back to the past with nostalgia. Composers are sometimes afraid to use tonality, but we can use anything from the tonal to the atonal – this is our treasure. I can say that because I am Japanese!
(KW:) You have written the music for more than 80 films. What do you feel is the relationship between your film music and your other compositions?(TT:) One reason is that it makes a living, of course. But I did such a large number of film scores because I love film! Film is still a very important medium for a composer. Unfortunately, the film business is getting to be so commercial and I must say the way music is used has become very bad. But writing music for film is very healthy for a composer, because sometimes a composer’s life is very unhealthy – he is closed apart from people, in a quiet place. This is not good! The collaboration with other people who have different ideas is very important. The composer is like an actress who is very beautiful but may not be a great actress. A good director can make her a great actress – and a big star! So, like that I am expecting a good filmmaker to make me a good film composer!
Originally published in Soundtrack! Magazine. Used by permission
Tōru Takemitsu (武満 徹 Takemitsu Tōru), (Tòquio, 8 d'octubre de 1930 - Tòquio, 20 de febrer de 1996) va ser un compositor japonès, que va explorar els principis de la composició musical propis de la música clàssica occidental i la tradició musical japonesa. Tant per separat com en combinació.
Nascut a Tòquio, Takemitsu es va interessar en un principi en la música clàssica occidental en els temps de la Segona Guerra Mundial. Va escoltar música occidental en una emissora de ràdio militar americana mentre es recuperava d'una llarga malaltia. També escoltava jazz de l'àmplia col·lecció de son pare.
Va ser bàsicament un autodidacta. Molt influït per la música clàssica francesa, en particular per la de Claude Debussy i Olivier Messiaen, l'any 1951 va fundar Jikken Kobo, un grup que va introduir a l'obra de molts compositors europeus contemporanis a l'audiència japonesa.
Al principi Takemitsu no es va interessar per la música tradicional japonesa, però després
2012/07/29
treballant desde casa
un diumenge a la tarda
entre interior i exterior 。。。
una casa als suburbis
una proposta
casos d'estudi
i un d'ells el pabelló de Mies a Barcelona
coses a descobrir des d'un altre punt de vista
una altra direcció
demà anar cap a Shibuya en la nova bicicleta
nova bici
nou nom
"Incense"
nou color
vermell
tipus mama chari
sense marxes
molts quilòmetres per endavant 。。。
un diumenge a la tarda
entre interior i exterior 。。。
una casa als suburbis
una proposta
casos d'estudi
i un d'ells el pabelló de Mies a Barcelona
coses a descobrir des d'un altre punt de vista
una altra direcció
demà anar cap a Shibuya en la nova bicicleta
nova bici
nou nom
"Incense"
nou color
vermell
tipus mama chari
sense marxes
molts quilòmetres per endavant 。。。
la parada de verdures del veí
tot i que la parada del veí del veí és molt més divertida...
com la caixa màgica que apareix plena segons el moment en el temps que passes pel carrer,
entre jardí i jardí a les dues bandes del carrer
d'on he comprat pagant a una guardiola unes petites patates per fer una truita de patates tamany japonès
la caixa màgica de verdures del veí misteriós jardiner i pagès
al marge del riu。。。
un noi juga a frontóん
la paret és el que aguanta el pont per on passa el tren sobre el riu
2012/07/28
ànims!
molts ànims en la recuperació i amb la calor de l'agost!
I mentrestant intercanviant papers,
mentre alguns s'asseuen amb la cama enlaire els altres a jugar a tennis 6 hores en un dia!
Fa uns mesos era el món al revés, recordes?
A les 9h del matí a Yokohama amb la Miyuki i els amics,
avui també hi era el marit de la Hiromi que tenia vacances a Mèxic,
molts japonesos que treballen ben lluny als països des d'on exporten grans empreses com Nissan a USA, o el Kyo a Shanghai amb Ricoh...
Un club municipal, on fan una lotto per reserver pista, i l'aconsegueixen perquè són un grup molt gran i sempre li toca a algú, aleshores la comparteixen i van rotant a sets a 4. Mentre en comptes d'anar al bar el porten a sobre i et van convidant a menjars i begudes,..
あついですね！feia una calor d'espant avui
Els homes van vestits "normal",
les domes tapades amb guants i tot, com si juguessin al golf?
per protegir-se del sol,
i a una pista veïna veig a tres contra tres? i juguen amb unes pilotes desinflades,
li diuen "softotennis",
i sí, és un tennis réinventat!
Recordo el primer día que vaig arribar per saludar al despatx,
vam anar a dinar i aleshores per donar-me conversa em parlaven del tennis,
i una companya em va dir que havia jugat a softotennis... com?
El que pot semblar indesxifrable pot ser real, i pel simple fet de ser estrany al que coneixes fins el moment?
El pròxim tennis el segueix un dinar!
Estaria bé jugar-se una paella com el famós doble, temps al temps!
I tornant amb l'express m'he sorprès, Yokohama えき és a tant sols 20 minuts en tren d'on visc,
240Y,
després de jugar 3 hores amb la calor... començava la feina al tennis Jiugaoka,
... quan acabant a les 18h m'adono que la feina consisteix en anar a jugar amb noies que entrenen entre 14 i 16 anys, posar-me en forma i simplement jugar!
És genial,
no haig de pagar per jugar sinó el contrari i fins i tot un bon Taschengeld, això és millor que el mauerpark de Berlin!!!
2012/07/27
meeting...
algunes maquetes sobre la taula... paraules japoneses i unes plantes a la finestra,
mmm.....shhhh què volen saludar! silencis japonesos...
hi ha qui per pensar riu, hi ha qui fa aaaaa (afirmatiu) .... i qui no diu res i va imaginant per dir... maneres d'escoltar... diferents
presentació amb el client en una setmana, i entremig s'escapen els dies lliures i demà després de jugar una estona a Yokohama començo l'altra feina d'entrenadora de tennis a Jiyugaoka,
mentres que aquesta nit a les 4am serà la cerimònia d'obertura dels jocs de London,
...ahir Espanya va perdre amb Japó!
Policia 警察...
sempre de visita als móns asiàtics... aquí he descobert que et deixen ulleres per si no hi veus a l'omplir els formularis
じてんしや robada, i això és difícil d'acceptar si et passa a Tòquio. Davant de la botiga amb una roda punxada a les 2h de la matinada i a les 10h ja no hi era... radera una caminada d'hora i mitja, per davant una nova bicicleta...
2012/07/26
2012/07/25
2012/07/24
skizzen papier
Només trobant a faltar el paper de rotllo,
començant el projecte,
tot i que anar dibuixant i dibuixant cada cop començant de nou els croquis un al costat de l'altre,
divertit!
com el preu del rotllo a Tòquio, però què li passa a aquesta ciutat?
Més cara i l'euro cada cop més enfonsat! Fa poc temps el Yen un 30% més barat,
ara mateix... pluriempleada, com m'han recordat en què m'he convertit!
Sí, sí, però una feina que és un hobby i em paguen poc,
una altra feina que és un altre hobby i em paguen una mica més!
i perquè, com millor es viu és necessitant sense necessitar!
a gastar que és necessari!!! consumidors 。。。de què?
I l'anècdota de la secretària part time del despatx,
que explicava va començar la vida de casada a Shanghai, on no s'havia de preocupar de fer números perquè tot era molt barat. I en canvi de tornada al Japó, anar al supermercat i vigilar si el kilo de patates va alt o baix i... m'ho puc permetre?
Conec la sensació... però la seva és la diferència més brutal imaginable. Xina-Japó. El Yuan infravalorat i el Yen... YY!!!
I l'anècdota del dia,
baixant de la coberta on hem dinat, amb en "Samurai" i el "Hentai",
ens trobem tres nois d'una oficina de l'edifi, tot serios i mirant els mòbils...
i els dic, aquest noi és Hentai desu!
i rient mentre els altres tot serios... arribant al despatx i seguir rient, encomanar-lo a la resta...
històries!
2012/07/23
webs d'arquitectura
ART AND ARCHITECTURE REVIEW
http://aar.art-it.asia/top/
architecturephoto.net
http://architecturephoto.net/
http://aar.art-it.asia/top/
architecturephoto.net
http://architecturephoto.net/
Kikutake Kiyonori 菊竹 清訓 - sky house-
Tot parlant del projecte ha sortit aquest referent,
d'una forma divertida,
i també comentant que la planta baixa buida o idea principal de la "casa que vola",
ha deixat de ser-ho en el temps,
perquè la gent l'ha omplert de coses i l'ha relligat perquè no s'escapi?
Kikutake, un dels grans mestres japonesos i mestre de mestres...
la casa del cel, skyhouse
escales antigues japoneses
"com tot el que queda per descobrir, amagat dins els calaixos per on anem pujant i trepitjant"
ràdio sant cugat。。。
http://www.cugat.cat/diari/entrevista/78798/berta_morata___%25C9s_positiu_que_l_etsav_incentivi_intercanvis_internacionals
bueno... almenys vaig sortir del pas!
Berta Morata en una imatge d'arxiu / Font: Berta Morata
Berta Morata: 'És positiu que l'ETSAV incentivi intercanvis internacionals'
Marc Sala | Noticia publicada avui, a les 06:00 | 62 lectures
L'alumna de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) Berta Morata ha participat al concurs d'idees per redissenyar les parades d'ocellaires de Barcelona. Morata ha proposat una parada convertible en grada per contemplar l'espectacle diari de la Rambla. Ho ha explicat en una entrevista a Cugat.cat.
Escolta-ho
Escolta-ho
bueno... almenys vaig sortir del pas!
2012/07/20
NO HI HA PROBLEMES IMPORTANTS,
NOMÉS APAREIXEN QUAN DEIXES DE VIURE EL MOMENT,
L'ÚNIC QUE TENIM I SE'NS ESCAPA A CADA INSTANT, PER AIXÒ NO T'OBLIDIS DE VIURE CADA MOMENT AMB PASSIÓ
PERQUÈ SI NO HO FAS PASSARÀ MOLT RÀPID I SENSE IMPORTÀNCIA
ELS MALS MOMENTS, ELS BONS MOMENTS, LES PAUSES,
SÓN PER VIURE'LS,
NO T'ENFADIS NI T'EXALTIS,
ENFRONTA'LS I GAUDEIX-LOS
ESTIMA, SOBRETOT ESTIMA
NOMÉS APAREIXEN QUAN DEIXES DE VIURE EL MOMENT,
L'ÚNIC QUE TENIM I SE'NS ESCAPA A CADA INSTANT, PER AIXÒ NO T'OBLIDIS DE VIURE CADA MOMENT AMB PASSIÓ
PERQUÈ SI NO HO FAS PASSARÀ MOLT RÀPID I SENSE IMPORTÀNCIA
ELS MALS MOMENTS, ELS BONS MOMENTS, LES PAUSES,
SÓN PER VIURE'LS,
NO T'ENFADIS NI T'EXALTIS,
ENFRONTA'LS I GAUDEIX-LOS
ESTIMA, SOBRETOT ESTIMA
sou fujimoto - house n
relacions interior i exterior,
l'arquitectura i el paisatge units sempre a l'arquitectura japonesa...
i no em puc creure de tenir més llibertat al projectar aquí que no pas a l'ETSAV,
és increible!
que et digun, diverteix-te, ves a comprar materials estranys per expressar si vols, no miris altres arquitectes i fes volar coloms...? sigues lliure, experimenta!
encara no m'ho crec... així tindré poques ganes de tornar a Barcelona,
i això que en un principi tenia un cert respecte i potser timidesa per tal de fer quelcom el que ells pensen?
UAU! i el camí cap a casa es passa molt ràpid, perdent la noció del temps...
2012/07/19
exhibition, expos, actes culturals website。。。
http://architecturephoto.net/jp/exhibition/
web que anuncia tots els events arqutectònics - culturals - expos...
web que anuncia tots els events arqutectònics - culturals - expos...
。。。
http://ja.wikipedia.org/wiki/四畳半
el contingut en menjar d'aquesta caixa modulada típica,
canvia cada estació,
què és l'estrella vermella que hi ha amagada?
el contingut en menjar d'aquesta caixa modulada típica,
canvia cada estació,
què és l'estrella vermella que hi ha amagada?
2012/07/18
Dia lliure i al Shigoto de nou!
i acabant el concurs, un nou projecte
http://www.florianbusch.com/projects/prototype-for-suburbia-1/
un prototip de casa als suburbis de Tòquio, de concepte oposat respecte el paisatge generat del que ara s'està construïnt, a Chiba. D'aquí poc farem una visita a l'obra, i ja en tinc ganes, arribar-me al "countryside" que cada cop m'atrau més...
serà la senzillesa de la vida més propera que atrau, que les ciutats per descobrir amaguen als seus voltants?
Em quedo amb el que en Nao, un japonès que ens vam trobar a la Xina i després altre cop a la Mireia a l'altra punta del país..., va dir fa poc, havent tornat a casa després d'estar fent la volta al món durant més de dos anys...
i què faràs ara? després d'haver vist tantes coses al món?
doncs el que vull és viure una vida simple, seré recepcionista a un hostel, "just pursue a simple life"
és possible trobar la senzillesa a la nostra mirada diària?
i si a vegades no la sentim aprop, què ens separa?
m'acaba de picar un mosquit!
he vist els diaris, ho he penjat al blog... espero que es parli dels ocellaires i aconsegueixin almenys iniciar un debat,
avui hem fet l'entrevista amb la ràdio de sant cugat, es veu que havien vist el nom i l'escola ETSAV al diari ARA,
parlar en públic no ha estat mai el meu fort, i si la senzillesa t'acompanya aniràs aprenent a parlar pel camí, expressar encara que no en sàpigues, o aprendre en el temps. Ja oder nein? a ser un mateix... fer-se entendre!!! i en japonès siusplau! Aviam si puc aprendre aviat a explicar un projecte en japonès!?
i acabant el concurs, un nou projecte
http://www.florianbusch.com/projects/prototype-for-suburbia-1/
un prototip de casa als suburbis de Tòquio, de concepte oposat respecte el paisatge generat del que ara s'està construïnt, a Chiba. D'aquí poc farem una visita a l'obra, i ja en tinc ganes, arribar-me al "countryside" que cada cop m'atrau més...
serà la senzillesa de la vida més propera que atrau, que les ciutats per descobrir amaguen als seus voltants?
Em quedo amb el que en Nao, un japonès que ens vam trobar a la Xina i després altre cop a la Mireia a l'altra punta del país..., va dir fa poc, havent tornat a casa després d'estar fent la volta al món durant més de dos anys...
i què faràs ara? després d'haver vist tantes coses al món?
doncs el que vull és viure una vida simple, seré recepcionista a un hostel, "just pursue a simple life"
és possible trobar la senzillesa a la nostra mirada diària?
i si a vegades no la sentim aprop, què ens separa?
m'acaba de picar un mosquit!
he vist els diaris, ho he penjat al blog... espero que es parli dels ocellaires i aconsegueixin almenys iniciar un debat,
avui hem fet l'entrevista amb la ràdio de sant cugat, es veu que havien vist el nom i l'escola ETSAV al diari ARA,
parlar en públic no ha estat mai el meu fort, i si la senzillesa t'acompanya aniràs aprenent a parlar pel camí, expressar encara que no en sàpigues, o aprendre en el temps. Ja oder nein? a ser un mateix... fer-se entendre!!! i en japonès siusplau! Aviam si puc aprendre aviat a explicar un projecte en japonès!?
http://www.ara.cat/societat/ocellaires-Rambla-redisseny-millorar-ne-lestetica_0_734926617.html
Els ocellaires de la Rambla redissenyen les seves parades
Han presentat a l'Ajuntament dotze projectes que s'han obtingut a través d'un concurs d'idees amb la implicació d'estudiants de diferents escoles de disseny i arquitectura
Els ocellaires de la Rambla de Barcelona accepten que el disseny actual de les seves parades és lleig, però demanen a l'Ajuntament millorar-lo amb propostes que no impliquin la seva desaparició (anunciada per l'exalcalde de la ciutat Jordi Hereu, però que ca quedar a l'aire). Per això, en el marc del Pla Cor, que està repensant els diferents aspectes que donen cos al passeig, han posat sobre la taula de l'Ajuntament dotze projectes per reformar els establiments. Són el fruit d'un concurs d'idees que han preparat amb la col·laboració de l'Agéncia de Apoyo a la Arquitectura de Barcelona (AAAB), que ha treballat amb estudiants de diferents cursos i escoles d'arquitectura i disseny.
En aquest procés, es van escollir 12 estudiants que van treballar en un mateix espai. Un jurat d'arquitectes els va puntuar i en va selecciona tres i dos accèssits. El primer projecte, que porta la firma de Pablo Villalonga i Gerardo Pérez de Amezaga, tots dos de l'ETSAB, presenta una mena de jocs de para-sols per donar formes diferents a les onze parades d'ocellaires que actualment hi ha a la Rambla.
Altres dissenys, com el que ha obtingut el segon premi (el de Núria Domingo, de la Salle Tarragona), preveuen canvis més substancials a l'estètica actual, com ara convertir les parades en una mena de contenidors que, de nit, s'amaguin sota terra i cada matí tornin a pujar a la superfície. O idees que preveuen enjardinar la part de dalt de les parades per tal que quan tanquin puguin passar a formar part del paisatge (projecte de Vanessa Martín, de La Salle Tarragona).
Altres projectes preveuen donar forma de figures de papiroflèxia a les parades d'ocellaires (Georgina Surià, ETSAB) o poder-les convertir en una mena de bancs-grada per contemplar l'espectacle diari de la Rambla (Berta Morata, ESTAV-Sant Cugat del Vallès).
Tot plegat és, segons la presidenta de l'associació d'antics ocellaires de la Rambla, Mònica Trias, "una manera de demostrar que es poden fer coses maques i diferents a la Rambla". Xavier Bustos, que és codirector de l'agència AAAB, explica, a més, que tots els projectes que s'han presentat són "possibles", tot i que de moment no s'han pressupostat per tal de "donar total llibertat imaginativa als estudiants".
El Pla Cor, però, de moment encara no ha convocat cap sessió temàtica sobre el futur d'aquestes parades i els ocellaires asseguren que li donen "marge de confiança". Volen sortir de l'atzucac d'una situació que s'allarga des del 1990 amb el canvi de sostre de les parades i que va viure un moment clau el 1999 quan es va acordar instal·lar els nous establiments dissenyats per l'arquitecte Antoni de Moragas. Tres anys després, però, canviava la normativa municipals de venda d'animals i es proposava als ocellaires un canvi de negoci. Després vindria tot un reguitzell de canvis fins a arribar a la situació actual en què conviuen parades remodelades i d'altres que no han incorporat l'últim disseny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)