No podria sentir que les coses anessin millor,
ni tan sols acabo de saber el día en el que visc quan em llevo,
sé que el super de camí i a la tornada encara és obert i no tanca,
que cada cop que passo per davant d'un despatx que es diu: Terajima architects (kenchikuka),
i segueixen treballant puc exclamar un: vamos! avui arribo a casa abans? i em posaré a estudiar japonès!
sé que dilluns o dimarts em vaig trobar a tres companys de casa i els vaig dir bon dia,
al cubà des de l'habitació, al turc al passadís, al brasileny entrant a la dutxa
i si que sé que a l'anar a dormir o sortir de la feina ja som al dia següent,
treballar sempre i cada dia, potser diumenge al matí dormir unes hores més,
l'esforç i marató de feina diària que es dissimula per ser el teu dia i vivències
Envoltada de gent jove,
cinc o sis japonesos, i un alemany, a vegades una indonesa
i que en un moment donat,
a la segona setmana d'arribar,
un company digui:
- ara estàs molt concentrada,
has de parlar que sino això es torna un ambient molt ...japonès!
i dinant la secretària, que em va ajudar des d'abans d'arribar
em diu... però tu a quans països has treballat?
I en això que penses,
que el que tu vols és poder elegir on vols anar,
no veu-re't obligat a marxar quan un dia tinguis el títol que vulguis exercir i a la teva ciutat.
Ara mateix, aprenent de llocs i cultures,
i fent un concurs des de Tòquio o Berlin,
per on passava cada matí ara fa dos estius!
col·laborant amb paisatgistes, estructuristes alemanys,
i doncs? si tots ens comuniquem aquí i allà,
per què hem de marxar? on anem?
ara mateix... a dormir, són les 3.30AM