la línia camí d'anada i tornada,
casa - despatx - casa...
Arribar a les 23h a casa és tot un luxe!
I un bon moment per posar-se a estudiar japonès, que els companys m'apreten i m'ajuden també,
aprendre dins els teus límits, que l'esforç, com diu la Contra d'avui, és el camí que val la pena seguir!
I d'aquests primers dies poc puc explicar apart del que descobreixo mentre treballo i el que veig del que passa allà fora sinó estic en aquest camí.
Des de la bicicleta "mama chari", que cada dia em porta i ja reconeix per on ha d'anar. I que avui s'ha trobat un ciclista ilegal que fumava un cigarret aturat al semàfor (a Tokyo es senyalen unes àrees al carrer on és permès de fumar).
I més tard m'he creuat amb un japonès caminant amb auriculars i cantant amb cara de passió, divertit.
I, perquè pocs minuts lliures queden al dia, i un cop instal·lada, a fer esport! A córrer pels matins pel barri i així conèixer els veïns amb cara de son. Veure els nens que arriben a l'escola, a dos carrers d'on visc. Passar per un jardí - carrer. el més ample de per aquí i que deuen cuidar entre tots, hi fan créixer plantes i les cuiden... petits horts on en teoria s'hauria de construïr, a un barri dels més volguts de viure del Japó? (això m'han dit). Casetes de fusta, d'altres que tot just aixequen sobre uns ciments plens de barres corrugades d'acer (segures pels terratrèlos), avui al matí abocaven el formigó.
I a la tornada, abans de girar veig els homes amb traje, al 7eleven (botiga tipus "paki" oberta 24h), llegint la prensa al seu interior, però que no volen arribar a casa?
I la dedicació en hores relaxades i constants, aquesta és la impressió/ sensació de la manera de treballar aquests primers dies. Com si l'important fos anar fent? a poc a poc, un temps preuat i si és llarg.
Contraposant el que els alemanys pensarien dedicar un temps determinat i resultats preestablerts o determinats?
El sentir-se cansat acabant el dia,
doncs m'expliquent que hi ha moltes maneres de donar les gràcies a la cultura japonesa.
Una d'elles és al despedir-se,;
donar les gràcies per poguer treballar tant llarg i cansat?
OTSUKARE-SAMA DES
おつかれさまでした
otsukare-sama deshita (hiragana おつかれさまでした)
[edit]Usage notes
Deshita is the past tense or perfective aspect of desu, indicating that the effort has completed. This phrase is usually said to someone or between the members of a group after a task is finally accomplished. It may also be said to someone as they leave work at the end of the day.
The phrase breaks down to:
- o- (honorific prefix)
- tsukare (literally tiredness, but in this context, effort, exertion)
- -sama (honorific suffix)
- deshita (it was)
acabar cansades i dir: anem a entrenar que no em sento bé...?
Deuria ser ja una mica japonesa en una vida anterior,
(gracias por recordar anécdotas!)
bogeries o workholic (en un joc de paraules, si alcholic seria adicte a l'alcohol, workholic adicte a la feina a l'anglès)
pd: altre cop del club de tennis del costat de casa,
hem de jugar un día d'aquests que tingui "lliure"? (quan?) i parlem per donar algunes classes...
... genial!