2012/03/12

Dietari d'un japonès

"Dietari d'un japonès"
~Ko Tazawa~










El llibre consta de tres parts,

- Preàmbul
- Dietari (del 20 de març al 8 d'abril)
- Epíleg

Dins el preàmbul hi ha un resum del pensament de Shuuichi Kato sobre la noció japonesa del temps.
És considerat com un dels filòsofs liberals més importants del Japó després de la Segona Guerra Mundial.

"Llenceu el passat al corrent d'aigua"

"Demà bufarà un altre vent"

~futur impredictible, comunitats, canvis i circumstàncies, oblidar? el passat, adaptació,
present i l'absència de plans... AGRÍCOLES? ~





~ reproducció del resum del pensament de Shuuichi Kato ~

Hi ha una expressió japonesa que diu, "Llenceu el passat al corrent d'aigua". Significa que hem d'oblidar com més aviat millor els conflictes passats i no hem d'insistir gaire a responsabilitzar els autors dels errors ja comesos. Que és millor així per a les activitats futures d'un individu o d'una comunitat.
Aquesta actitud pot resultar positiva en alguns casos, però no sempre. Per exemple, els alemanys no van llençar al corrent d'aigua la història d'Auschwitz després de la Segona Guerra Mundial. En canvi, els japonesos han intentat llençar la massacre de Nanquin a l'aigua.
Com a resultat d'ambdues actituds, la confiança es va recuperar entre Alemanya i França, i no s'ha generat mai una confiança veritable entre la Xina i el Japó.

L'expressió també japonesa "Demà bufarà un altre vent" deu tenir doble significat. El primer significat és que més val preocupar-se per "avui que no pas per "demà" perquè el futur és impredictible. El segon és que no se sap quin vent bufarà demà, però ja es decidirà quin posicionament es pren segons el vent que bufi. És a dir, es dóna molta importància al present i s'avalua altament l'habilitat d'adaptació a la situació nova.
Això comporta la falta d'un principi o d'un sentit de valor absolut quees pot aplicar a qualsevol situació. Per consegüent, per exemple, hi ha poques previsions per als desastres naturals futurs i, d'altra banda, la gent sap adaptar-se bé a la situació nova creada per un desastre natural, com és el cas del terratrèmol de Kobe.
Després de la Segona Guerra Mundial, la societat japonesa s'ha interessat exclusivament per les activitats dutes a terme dins el marc del present. No s'ha interessat mai en els possibles canvis de futur. No ha tingut un pla a llarg termini. És cert que qualsevol pla a llarg termini pot fallar pels canvis de les circumstàncies. Però no és el mateix la fallada del pla que la seva absència.
A la societat japonesa, s'hi observa una tendència molt forta de llençar el passat al corrent d'aigua i deixar el futur a mercè del vent que bufi, en tots els estaments. El significat d'un esdeveniment present no s'interpreta en el context de la història passada ni en les realcions amb la meta del futur.
Aquestes característiques tenen molt a veure amb el fet que el Japó havia estat un país compost de comunitats agrícoles.
I les unitats constituents de les comunitats havien estat les famílies. No és un fet exclusiu del Japó, per descomptat. Per tant, aquestes característiques deuen ser comunes en moltes societats tradicionals d'arreu del món. La particularitat de la societat japonesa és que, després que les famílies i els pobles tradicionals van ser desfets per l'alta industrialització, una part de la consciència i dels costums formats tradicionalment, han sobreviscut en els grups i en els organismes socials de diferents nivells.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ko_Tazawa

Ko Tazawa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ko Tazawa (田澤 耕) (Yokohama, Japó, 1953) és un catalanòfil i traductor japonès. Es va doctorar en estudis hispànics per la Universitat d'Osaka l'any 1986 i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona l'any 1999. És Catedràtic del Departament d'Estudis Interculturals de la Universitat Hosei, Tòquio. Durant l'any 2006-2007 treballa com a investigador visitant a la Dublin City University a Dublín, Irlanda. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2003, i amb el Premi del Ministeri d'Afers Estrangers del Govern Japonès el 2009.
Ha traduït al japonès Camí de sirga (1990), Pell freda i una antologia de contes amb textos de Quim Monzó, Montserrat Roig, Joan Perucho, Sergi Pàmies, Manuel de Pedrolo i altres. El 2007 s'ha publicat la versió completa de Tirant lo blanc en japonès per l'editorial Iwanami i amb el suport de l'Institut Ramon Llull.

 Obres (selecció)

  • カタルーニャ語文法入門 (Introducció a la Gramàtica Catalana), Daigakushorin (大学書林), (1991)
  • 50 preguntes i respostes sobre Catalunya (カタルーニャ５０のＱ＆Ａ), Shinchosha (新潮社), (1992)
  • Catalunya i un japonès, La Campana, (1993)
  • Cartes a Yu i Kei, La Campana, (1995)
  • La cuina japonesa a Catalunya, Columna Edicions, (2000)
  • Breu Història de Catalunya (2000)
  • En Yu i en Kei tornen al Japó, La Galera, (2005)
  • 日本語カタルーニャ語辞典 (Diccionari Japonès - Català), Daigakushorin (大学書林), (2007)
  • カタルーニャ語辞典 (Diccionari Català - Japonès), Daigakushorin (大学書林), (2002)

Traduccions al Japonès (selecció)

  • ティラン・ロ・ブラン (Tirant Lo Blanc), Joanot Martorell, Iwanamishoten (岩波書店), (2007)
  • カタルーニャの歴史と文化 (Història i Cultura de Catalunya), M. C. Zimmermann, M.-C. Zimmermann, Hakusuisha (白水社), (2006)
  • 冷たい肌 (La Pell Freda), Albert Sanchez Pinyol, Chuokoron-Shinsha (中央公論新社), (2005)
  • 引き船道 (Camí de Sirga), Jesús Moncada, Gendaikikakushitu (現代企画室), (1999)
  • 　バルセロナ・ストーリーズ (Històries de Barcelona), Conté traduccions, entre d'altres, de contes de J. Perucho i Q. Monzó (Ｊ・パルーチョ, Ｑ・ムンゾー他), Suiseisha (水声社), (1992)
  • 　実践としての芸術' (),　Antoni Tapies(アントニ・タピエス), Suiseisha (水声社), (1996)
  • 　君の名はオルガ (El teu nom és Olga ),　Josep M. Espinas (ジュゼップ　Ｍ．アスピナス), Shunjusha (春秋社), (1992)；父からダウン症の娘オルガへ（1999）

Traduccions al català